AUTORS
TEXT:
Joan Ballesta i Molinas, més conegut amb el pseudònim de "Calafat", va néixer el 8 de juliol de 1893 a l'antic número 44 del carrer Major de l'Escala, avui dia carrer Enric Serra.
Fill dels escalencs Tomàs Ballesta i Caterina Molinas, va ser el tercer de cinc germans: Francesc, Llúcia, Joan, Josep, i Ponç.
Amb cinc anys d'edat va ingressar en companyia del seu germà, Francesc, en un internat religiós de Begur, on vivia un oncle matern, reverend i director d'aquest centre religión.
El teatre fou la gran passió d'en Joanet Calafat. Havia nascut per a fer teatre. Formava part d'aquella colla de nois escalencs que així que trepitjaven un escenari esdevenien veritables artistes.
Joan Ballesta i Molinas
Joan Ballesta i Molinas (l'Escala, 1893 - Chânes, França, 1962) fou un polític gironí que esdevingué el darrer alcalde republicà de Girona.[1] Va ser elegit president local del Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques de Girona, partit sorgit de la coordinació de la Unió Federal Nacionalista Republicana de l'Alt i el Baix Empordà i del Centre d'Unió Republicana de Girona. Aquest partit més la Federació Republicana Socialista de l'Empordà conformarien més tard ERC.
Fou representant sindical del CADCI. El 19 d'octubre de 1936 esdevenia president del Consell Municipal de Palau-sacosta en nom d'ERC. Llavors encara militava al PRFN integrat dins ERC. El 14 de desembre d'aquell mateix any, en dissoldre's el Comitè Antifeixista que regia la població es modificà el consistori però ell continuà d'alcalde, ara en nom del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Quinze dies abans de l'ocupació de la ciutat, en un intent desesperat per constituir el darrer Ajuntament de Girona, ja que Pere Cerezo havia marxat a l'exili, els representants de CNT, UGT, PSU i JSU el van elegir alcalde el dia 28 de gener de 1939. Finalment, marxà a l'exili i morí l'any 1962 a la vila francesa de Chânes.
Joan Ballesta i Molinas, més conegut amb el pseudònim de "Calafat", va néixer el 8 de juliol de 1893 a l'antic número 44 del carrer Major de l'Escala, avui dia carrer Enric Serra.
Fill dels escalencs Tomàs Ballesta i Caterina Molinas, va ser el tercer de cinc germans: Francesc, Llúcia, Joan, Josep, i Ponç.
Amb cinc anys d'edat va ingressar en companyia del seu germà, Francesc, en un internat religiós de Begur, on vivia un oncle matern, reverend i director d'aquest centre religión.
El teatre fou la gran passió d'en Joanet Calafat. Havia nascut per a fer teatre. Formava part d'aquella colla de nois escalencs que així que trepitjaven un escenari esdevenien veritables artistes.
Joan Ballesta i Molinas
Joan Ballesta i Molinas (l'Escala, 1893 - Chânes, França, 1962) fou un polític gironí que esdevingué el darrer alcalde republicà de Girona.[1] Va ser elegit president local del Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques de Girona, partit sorgit de la coordinació de la Unió Federal Nacionalista Republicana de l'Alt i el Baix Empordà i del Centre d'Unió Republicana de Girona. Aquest partit més la Federació Republicana Socialista de l'Empordà conformarien més tard ERC.
Fou representant sindical del CADCI. El 19 d'octubre de 1936 esdevenia president del Consell Municipal de Palau-sacosta en nom d'ERC. Llavors encara militava al PRFN integrat dins ERC. El 14 de desembre d'aquell mateix any, en dissoldre's el Comitè Antifeixista que regia la població es modificà el consistori però ell continuà d'alcalde, ara en nom del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Quinze dies abans de l'ocupació de la ciutat, en un intent desesperat per constituir el darrer Ajuntament de Girona, ja que Pere Cerezo havia marxat a l'exili, els representants de CNT, UGT, PSU i JSU el van elegir alcalde el dia 28 de gener de 1939. Finalment, marxà a l'exili i morí l'any 1962 a la vila francesa de Chânes.
MÚSICA:
Pere Mercader Pere Mercader i Andreu (l'Escala, 27 d'octubre del 1885 - Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va sercompositor de sardanes.
Biografia[modifica | modifica el codi]Rebé les primeres nocions de música del seu pare Rossend Mercader[1] i posteriorment aprengué la tenora de la mà del gran Albert Martí, i el tible. L'any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s'hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l'orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s'hi vuit anys més tard.
Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l'estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders[2] va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d'aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n'Enric Barnosell, Rialletes.
El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.
El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.
Obres[modifica | modifica el codi]Sardanes de Pere Mercader (selecció)[modifica | modifica el codi]
Sardanes de Joan Calders[modifica | modifica el codi]
Pere Mercader Pere Mercader i Andreu (l'Escala, 27 d'octubre del 1885 - Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va sercompositor de sardanes.
Biografia[modifica | modifica el codi]Rebé les primeres nocions de música del seu pare Rossend Mercader[1] i posteriorment aprengué la tenora de la mà del gran Albert Martí, i el tible. L'any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s'hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l'orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s'hi vuit anys més tard.
Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l'estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders[2] va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d'aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n'Enric Barnosell, Rialletes.
El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.
El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.
Obres[modifica | modifica el codi]Sardanes de Pere Mercader (selecció)[modifica | modifica el codi]
- L'aplec de Palamós (1956)
- L'avi Rosendo (1945)
- La bosquerola (1930), obligada de tible
- Cant a la Selva (1909), obligada de tible
- Colla Roure (1951)
- Conversa d'amor (1943), obligada de tenora i tible
- Conxita encisera (1947)
- La cotorra (1943), obligada de tible
- Dos passerells (1946), obligada de tenora i tible
- Els dos promesos (1930)
- Dos verdums, obligada de tenora i tible
- Dues faluguetes (1945), obligada de tenora i tible
- Ella i jo (1939), obligada de tenora i tible
- Escalenca (1953)
- L'escarbat d'or (1954), obligada de fiscorn
- L'esparver (1954), obligada de tible
- L'espigall (1947)
- Esquellots (1948)
- Estrella d'or (1936), obligada de tible
- La festa dels nostres pomells (1920)
- Floreig d'estiu (1957), obligada de fiscorn
- La gaita (1907)
- Galanteig (1928), obligada de tenora i tible
- Els gegants de Cassà (1959), per als que Mercader també feu el ball
- Il·lusió (1930), obligada de tible
- Joanic (1937)
- Mar de garbí (1952), obligada per a dos tibles
- Mar menuda (1942)
- Mar moguda (1952)
- Montnegre (1934), obligada de tible
- Murmulls (1928), obligada de tenora i tible
- Nit serena (1907)
- La Nurieta (1925), obligada de tenora
- La pagesa i el Montseny (1906)
- La perla (1941), obligada de tible
- Els picarols (1935), obligada de tenora i tible
- El Port d'en Perris (1920), dedicat a l'indret de l'Escala
- Presumida (1943)
- El rapsoda (1944)
- Records d'Horta (1954), obligada de tenora i tible
- Records de Sant Celoni (1952), obligada de tible
- El rossinyol canta (1934), obligada de tible
- La Selvatana
- Torrentó (1953), obligada de trompeta
- Vanitosa (1945), obligada de tible
Sardanes de Joan Calders[modifica | modifica el codi]
- Albons (1947)
- Cançó de juny (1947)
- Flors de l'Empordà
- La gota d'aigua (1945)
- Imitació (1931)
- Marició (1946)
- Matinada fresca
- Montbui
- Mont-roig
- La platja de Lloret
- Vallvidrera